bio, cv

(…pàgina en Construcció )

 

ENGL

Eulalia Valldosera developed a body of work demystifying the status of the artist as a unique creator, conceiving herself, in her own words, as a producer of meanings, rather than as a producer of works?. This process began when breaking away from painting and the traditional academic approach to art, to question the conventional representation of women and, hence, recuperate areas of femininity that were vanishing within a male-dominated world of work. Through a dynamic practice that interweaves photography, performance, installation and video, Valldosera engages in an elusive theatrical portrayal of human identities, placing her body as a measure and referent of all experience.

 

CAT

Nascuda el 1963 a Vilafranca del Penedès, va viure a Holanda i Alemanya mentre representava al nostre país en nombroses biennals internacionals durant la dècada dels ‘90, sent encara una desconeguda al nostre país. L’impacte de la seva retrospectiva que li va dedicar la Fundació Antoni Tàpies (Barcelona) i Witte de With (Rotterdam) en 2001 li va procurar el Premi Nacional que atorga la Generalitat a Catalunya. Més recentment la seva individual al Museu Reina Sofía (2009) la va situar com a pionera i figura generatriu d’una manera de fer que recorre transversalment tots els mitjans.

Amb les seves instal·lacions lumíniques i la seva capacitat d’escenificació mitjançant objectes quotidians, i l’ús de la tecnologia, genera espais psicològics que desvetllen l’ombres del nostre imaginari col·lectiu des d’una actitud polític-personal crítica respecte a qüestions de gènere, producció i context expositiu.

www.rtve.es/alacarta/videos/metropolis/metropolis-eulalia-valldosera/521110/

El 2007  comença el seu entrenament en el camí místic andí amb el que ha estructurat i desvetllat la seva capacitat mediúmnica que ofereix i aplica al territori artístic, per tal de ‘resituar-lo en el lloc que sempre li ha correspost, com a gestor d’un llenguatge propiciatori i visionari d’un món on hem vingut a co-crear’.

Les seves darreres recerques Eulalia Valldosera són un punt d’inflexió en la seva carrera, proposant l’assemblatge entre la seva habilitat com sanadora i/o canalitzadora i el seu treball artístic. D’una banda els tallers en els quals inicia als seus participants en el maneig del cos energètic en combinació amb les seves habituals eines com a artista mitjançant la llum, el llenguatge del cos i la instal·lació objectual a l’espai. Per un altre, les seves obres-assaig com a Economia de l’atzar diví (2013) en la Fundació Miró, o Aigua informada en Halfhouse (Barcelona), són el precedent de la seva nova aposta: Economia de la visió, una sèrie de lectures amb les quals sana espais en vies de canvi.

Darrerament ha treballat en una sèrie d’instal·lacions sobre el canvi climàtic on l’aigua i els plàstics són el material metafòric i literal del seu treball  on la llum solar és protagonista. L’herència tòxica i la seva petjada corporal i anímica, heretada d’un passat irresolt, és el tema de Pàstic Mantra, cant sanador per les aigues i l’ïlla de Capri (Nàpols, 2016)  on posa en pràctica el nou lema amb la que ella es defineix: la ‘mística activista’, fent un treball que incideix localment -recupera la figura de la Sibil.la Cumana- i que parla del fet universal de la contaminació psíquica del nostre inconscient, fet que afecta a l’estat insalubre de les aigues del planeta.