escritos + dibujos / writings + drawings

…aquí publicaré algunas notas musicales

…samples of a new language

…d’un llibre refent-se a diari

­­Lliçons de geometria i color:  les flors, emissores d’amor

Farrera 27-7-2016

Transcric un fragment d’és un cant dictat en rima, on les flors parlen en primera persona de la seva funció sanadora i fan un símil entre la seva estructura energètica i la nostra.

Les flors són entitats vives disposades a ajudar-nos a desenvolupar la nostra crisàlida, és sabut que actuen a un nivell químic,  però aquí ens parlen de la possibilitat de connectar amb els seus camps etèrics per obtenir-ne totes les seves virtuts sense necessitat de tallar-les, podem rebre els seus codis lumínics i geomètrics tant sols rememorant-les.

El vent constantment remou els efluvis verds del nostre terrat*,

les ones magnífiques que emetem des de la floració que hem creat,

igualment els humans feu el que us toca per la vostra banda

i des de la corona emeteu una ona d’una freqüència poderosa

que us permet viatjar més enllà del territori humà.

 

És al barret que hi dueu la floració gestada des de la panxa i el pit

a partir de la base, des d’on el ganivet us ha fet emetre un crit  plantant cara a l’oblit,

és des de la vostra corona que us obriu de cames a l’infinit

i deixeu que la placenta us rebenti per dins i us sadolli

la set dels que gemegueu perquè no compreneu

el camí incert cap al buit de la vostra arrel.

 

També hi dueu una flor al pit i a la gola, i més avall, al ventre estabornit,

i pel darrera, la cua us fa ombra i us permet arrelar

i arrancar substàncies del vostre passat per generar més vida

i enteniment del present i del futur que ha de venir.

 

Les bèsties voladores que estàs guaitant als nostres caps

són les penyores que paguem per no ésser humans.

A elles les necessitem per aquest moment sagrat,

amb elles ens permetem fer l’amor tot i ser asexuats,

és la nostra manera d’entregar el que hem suat.

 

Són els peregrins que s’aturen a ensumar

i a prendre el nèctar que hem creat.

És aquesta tasca exacta que l’humà ha d’imitar

generant la substància interna que és l’essència

del seu ser creat aquí a la Terra per entregar-la a la força del Llamp.

 

Vosaltres els humans us tireu enrera quan arriva la mosca postrera a prendre el que heu creat

però es tracta d’entregar i no tirar-vos enrera, i fer-vos el regal,

d’assaborir el darrer acte sexual entre la Mare Terra i allò increat,

tot entregant la vostra essència a les forces que us han habitat

mentre ereu vius i florint al vostre terrat*.

 

Nosaltres les flors sóm els fruits de la pubertat de la Terra

i us recordem que estigueu preparats per a que la llum eterna aterri al vostre cap

tal i com ho fan els sers alats que venen a sucar les potetes al nostre teulat

fet d’amor en incandescència i laminat en froma d’essència

única i distinta en cadascun dels sers humans.

 

Així com el Sol desperta a la Terra cada matí amb el seu raig

quan la penetra y desperta tot renovant la parada nupcial,

així espereu ser tocats al moment d’enlairar-vos (la mort)

assaborint els darrers instants el vostre propi reclam,

deixant que us ensumi el Més Gran tot esclatant.

___

*terrat: aquest mot no només vol significar la floració que es trova al capdamunt de la tija, o com diuen elles, de la vostre casa, al cap, l’expressió del foc de la llar, sino que es refereix figuradament de la seva estructura lumínica o camp àuric