El Canto del Color es el primer comunicado que recibí en 2016 en lengua catalana y aún permanece inacabado. Siguiendo un orden preciso cada color y sus variantes me hablan en primera persona mientras los voy visualizando. Transcribo aquí el relato que me entregó el Rayo amarillo, asociado al logos, el principio masculino o solar.
Groc lluent o blanquinós com les espurnes del foc
Sóc el Groc que espurnejo des del fons dels ulls estant, espurnes de força que tot ho van cremant.
Ajudo a transformar la mel en sang, dinamitzo els sucs que penetren les vostres arrels per a què es transformin amb la sàvia amatent que circula pel tronc de tot cos vivent.
Sóc el groc resplendent que reposa a la terra i vola dins la teva ment a cada pensament.
Les neurones viabilitzo en cada contacte elèctric, faig com les notes del pizzicato enmig de la melodia tranquil.la dels camps magnètics arran de pell, jo els vertebro i els armonitzo en un to candent.
Sóc el Groc que descontamina i cauteritza les ferides de la pell de tot ser vivent, la seva flama ardent fa punts de sutura abans no regeneri la pell.
Estabilitzo determinats components que circulen per la vostra sang, com el sucre i el cortisol, la melatonina i l’adrenalina que donen el ritme el cervell.
Amb el groc amatent embolico com una pell els òrgans i els gerds per evitar que es molguin amb un cop de martell.
Suavitzo les ferides deixant-les adormides, donant ordres al cervell mentre les guareix sota el meu capell.
Sóc el groc de les prades que un cop germinades esperen el seu moment sota el sol i les gelades per aportar nutrients a les poblacions del món sencer.
Groc dens i roent del to de l’or calent
Sóc el groc del rovell d’ou que m’atanso al teu turmell, et dono espai per les arrels i m’escapo a tothora dins la teva bufeta per treure per l’uretra tot allò que és vell.
Sóc una força punyent, m’enrabio de seguida si no seguiu els meus consells, així feu via i redreceu les vostres accions sense massa desgavells.
Groc de la llàntia cruixent, sóc encesa a tothora per mantenir el batec del cor, la força motora que ho manté tot calent.
Groc de l’or que posa content a tota la gent, en comunió i germanor, és el meu talent. Escampo les meves espurnes i encenc la possibilitat somniada d’una vida llarga -i dura, com la que viviu aquí-.
Atent, serveixo de repositori quan les forces minven tot alterant les hormones quan cal bregar de valent, accelerant així les ones del cor i les dents.
Groc estelar, fred i clar del Sol Central
Sóc el Groc clar i radiant que, des de les alçades magnes de tots els temps, il.lumino i dono vida als cors amatents, fent-vos de guia i conseller si cal per a què no us perdeu en els paratges de l’engany, que aquí baix la realitat és dura i punxeguda i a vegades en voleu fugir, cercant escapatòries que gens us convenen i que tan sols són cabòries i us fan més vells.
Sóc el Groc estelar que recullen els cims més alts i amb vosaltres canto i alabo les meravelles més grans.
Sóc el que punteja al llarg de la melodia, desfaig la melangia i restauro el sentiment de companyia.
Groc tubular, raig incert, jo treno per a vosaltres, des d’aquí dalt, els límits de les coses dins d’un espai més gran.
Individualitzo i poso nom, acullo i recullo les vostres produccions i estampo els segells dels missatgers del gran Trò sideral.
Amb això vull dir que, els que feu de canal, em serviu, i jo us atenc per dirigir les comandes que feu.
Res no se m’escapa, tinc dos ulls com carabasses, i des d’allà, el Sol central, em passo la vida viatjant i degotejo coneixement a qui té pressa per entrar en comunió amb aquell que reuneix els fils de la seva memòria per unir-los aquí dalt i, no us confongueu, el Sol que us il.lumina n’és seu vassall.
El Sol del que et parlo té una claror més gran, difosa i escampada per totes les contrades.
No té matí ni tarda però és el goig primer de reunir la Vida en el seu braser.
És com el Sol del migdia, tot ell ple de felicitat, sembla aturat i de fet tot ho relliga.
El Sol de més avall, el que us visita cada dia, compleix una missió, la de restaurar el vostre canó o pilar central on s’amaga la llavor que un dia us recordarà que pertanyeu a quelcom més gran. La consciència solar us reunirà amb la vostra familia d’humans feta de 12 aglans per poder i saber fer el salt a una dimensió més gran.
El Groc que emet l’astre Sol és de fet Blanc del dia,i através d’Ell se us vessa l’or que fabriquem des de la Trinitat o trilogia, però d’això te’n parlaré més endavant.
Recapitulem:
Groc aclaridor, groc fantasia, apleguem l’alegria i el dolor per convertir-lo en la sang que et dona vida.
Groc que rabia, tinc la potència esclatant de l’espasa que un dia va separar en dos la nit i el dia.
Groc daurat, gran melodia, embolcalla els cors i anima el dia amb tot el batibull que us cal per dedicar-lo el treball i mantenir la cuina encesa tot el dia.
Jo sano com un llamp i faig la tasca necessària de tallar, sense fer sang, amb la tonteria, les coses pesades i la follia.
Tinc la voluntat i la gosadia d’anar fins al final si cal.
Espanto les ombres enganyoses dels pensaments malalts i reprenc als presidiaris de fins dubtosos i programes dictatorials, doncs qui en fa un gra massa reb la meva bufetada.
Aplano i convergeixo les formes i els missatges posant-los en paraules i coses entenedores,sóc intel.ligència sana, distribueixo els temes un rere l’altre.
Sóc el groc ufà que rebenta les finestres estretes de les ments per a què hi vegin clar.
Dinàmic i ràpid, vibro enigmàtic en el dit que assenyala i dirigeix la llum cap al no res, per atraure les demés forces aliades al iniciar una cura a una altra persona.
Obro els camps i les dimensions amb una clau misteriosa que llueix brillant al fons del gran Cor tota l’estona.
Groc afable i suau, sóc a dintre teu organitzant les tasques diàries que dus a terme inconscientment, executant les ordres de la part del cervell que produeix ones lentament.
Jo sempre estic despert i no me’n perdo ni una, i quan estàs roncant li canto a la lluna per anar-te calmant.
Groc d’una altra dimensió, aparellat amb el verdós reflectent
Groc tranquil, Verd suau, fem bona parella per cantar-te a l’orella la melodia dels amants.
Som pelegrins discrets que anem allà on som atrets per dur a terme la nostra tasca tranquil.lament.
Suturar i perforar per fer que l’aigua corrent segueixi el seu curs naturalment.
Arribarem molt lluny d’aquí uns anys, quan la gent tingui tanta por que, corrents, s’amaguin de la llum i atents, assistirem a la manada que el cor bada i vol seguir vivint entre nosaltres.
Som un color nou que no té nom però té un fulgor que tu has vist a vegades amb els teus ulls d’or i de nàcar.