Intervención y performance durante el entreacto de un concierto en el Palau de la Música, Festival GREC 2020, Barcelona – 30 min
La acción se inicia al cubrir la orquesta (que permanece sentada en el escenario) con una gran tela plástica que luego se eleva hasta quedar suspendida en el techo para mostrar su majestuoso movimiento. Salgo al escenario e inicio mi discurso acerca de la presencia del plástico en nuestra sociedad, de la necesidad de aislamiento y seguridad y expreso con una mirada crítica la disconformidad con el confinamiento que estábamos experimentando en esas fechas. Tras la introducción invito al público a cerrar los ojos y realizar una meditación guiada, un viaje activando su imaginación y una serie de resortes que todos disponemos en nuestro cuerpo energético.
ACTIVACION (Texto íntegro en su versión original en catalán)
El Vent no es veu, però està a tot arreu, tampoc es veu la veu, o potser la veieu? i què hi veieu? Que anavem a embolicar a l’orquestra? O a simular una tempesta? Potser algú pensa: que cutre és aquest troç de plàstic, molesta! Cadascú tria allò que vol sostindre, perquè ja ho porta a dintre.
Ens hem fet adictes al plàstic i sobretot al que representa:ens volem protegir, ens volem aïllar, ens volem assegurar, volem controlar… Però la separació és una il.lusió, sobretot ara que tantes coses es destapen i ens toquen, i que tantes màscares cauen… i que tants ens deixen…
Les nostres cèl.lules treballen unides… unides a tot allò que imaginen… si no, moririen. És pel tel, pel vel exterior que l’envoltaque la cèl.lula viva menja i respira,la cèl.lula està vivaperquè intercanvia informació de vida.És als limits, a les fronteres, on creix i es dóna la vida! El nucli de la cèl.lula està interconectat al seu perímetre,el nucli perceb i al mateix temps emet un ritme, la pulsació exacte que la cèl.lula necessita per riure, per unir-se, per sostenir el teixit de la Vida.
El ser humà és com una cèl.lula, està protegit per una membrana invisible que absorbeix i al mateix temps emana energia de vida, aquesta tela fina que t’envolta vibra la informació que hi portes a dintre,tú tries allò que vols sostindre. Ets com un holograma, ets dins una bombolla on hi projectes la teva pel.lícula,i allò que, aparentment, t’arriba des de fora, de fet ho fabriques i ho alimentes des de dintre, allà on t’enfoques ho amplifiques, i allà on no mires, allò que no alimentes acaba per desaparèixer.
Us convido a fer un viatje, us guiaré a un estat meditatiu per activar informació dormida dins la nostra cèl.lula vivaper crear, entre totes, un sol organisme. Recorda que l’energia sempre segueix a la teva intenció. Posa’t còmode i tanca els ullsi, sis plau, no aplaudim al acabar per no alterar bruscament, per integrar el lloc on hagim arrivat.
Posa la teva atenció a la respiració
i escolta com l’aire es posa en circulació
imagina que agafes un diapasó
i amb ell produeixes un sò, una suau vibració
situa”l a l’espai del teu cor
sent una lleu pulsació que s’acopla a la teva respiració
dius si quan inspires…
dius no quan expires…
dic si…. dic no… i al mig hi estic jo
…
en cada inspiració augmento la meva vibració
accepto els meus límits, la meva condició,
i en cada expiració m’entrego al que sóc
així genero la meva protecció
només sóc jo… jo sóc al mig de tot això
jo vibro com ho fa un diapasó
i així moc qualsevol ser o tema del meu entorn
així em vaig cobrint d’or
sóc ric, somric, i al meu pit hi gira un disc on he gravat la meva cançó
no hi ha risc, hi ha protecció
sóc la meva respiració
estimo el que sóc.
…
Ara portes la teva atenció a tot el teu cos
detecta si en algú racó hi ha foscor, potser hi ha por
o un pensament recurrent que et capfica la ment
només cal un moment per di sí… o per dir no..
entrega-ho a la teva respiració…
Ets dins una bombolla en formació
projecta-hi la teva respiració,
ves augmentant el volum de la teva cançó
éts pura vibració.
…
Concentra’t ara en un punt precís rera el teu cor
d’allà hi neix un cordó
és un fil, és el teu fill mamant del mugró
és com tu quan eres petitó
se t’agafa al pit, dóna-li protecció
el teu nadó s’alleta de la teva vibració
ell et recorda que la seva única cançó
és feta del silenci de la creació
la seva funció és sostenir la teva innocència, no hi ha error
només hi ha una ona de calor que desfà qualsevol dolor fins a la seva completa evaporació.
Continua sostenint el teu cordó,
núvols de color omplen ara el teu mugró en constant expansió
tu i el teu nadó sou dins una única bombolla en suspensió.
…
Per seguir alletant al teu nadó
has de desfer-te de la il.lusió de separació
has d’anar a cercar la teva pròpia nutrició
si ens quedem flotant,
els nadons que estem creant s’extingiràn
hi ha fam, hi ha plor
és moment d’arrelar a la Mare del Tot.
La Mare Terra és un immens mugró
és l’esfera que procura el perdó
és el nostre territori de joc, és el nostre repertori,
és la força més potent de curació
ella acumula tota la nostra vibració en una única pulsació.
Ara generes un nou cordó que des del cor t’atravessa l’esternó, i et baixa per la panxa fins als talons, deixa que es prolongi i es connecti a l’interior de la Terra
per Ella tu ets el seu nadó
Ella t’envia amor sense condició
t’envia una constant pulsació
…
Fes vibrar aquest cordó dins aquesta inmensa caixa de ressò,
i perceb còm augmenta el teu sò
ara feu junts la respiració, sou en perfecta compenetració
el teu cos guanya en presència i vibració
…
a cada respiració va creixent el teu nadó
i, a poc a poc, et vas capgirant
et poses cap-per-avall
t’estàs situant al canal de part
i el teu cap va entrant dins la fosca panxa de la Gran Mare
…
Primer no t’hi veus…
i lentament apareixen milions d’estels, els veus?
són veus, són mots, sóm partícules de pols
sóm molts compartint el mateix pols
sóm fets d’un amor molt dolç
formem riuades de petites llàgrimes il.luminades
flotant entre les pàgines
escrites i interpretades per cadascun de nosaltres…
…
Ja sóm al nucli de la Terra
sents ara el cant de la balena?
…
d’allà dins surt nadant el Dofí, ell coneix el nostre destí
a la boca hi sosté el teu cordó
se l’endú cap amunt, molt lluny d’aquí fins al nucli diví
nadem amb ell, deixa’t portar pel seu suau moviment
deixa de patir, entrega-li al Dofí
el teu cordó ja està lligat, estàs amparat
guaita el teu Dofí, està teixint un vel molt fi
está unint cada fil en un únic entramat cristal.lí
és daurat i blanc,
allà està vibrant el millor de mí
té un sò molt fi, així sona la corda tensa del teu violí…
…
Milers i milers de dofins neden ara aquí dins
ara vibrem afins, estem rodejats de serafins
son els nostres sers afins que sostenen els nostres fills
gràcies