La Balena del Prat 24/11/2018

 

Durante la ceremonia mezclamos, en una concha marina, aguas de la Antártida, del Polo Norte, de Covadonga con las Mediterráneas.

Agradecida a Consol Llupià por haber convocado este encuentro, y a Shushanik Hovhannisyan por poner la voz, y a los invisibles…

      

 

Algunos posts en fb en los que transcribo mis conversaciones con los delfines y ballenas:

-A donde vais?
-Vamos de camino a la costa hacia donde desemboca el Llobregat.
-Venís a la ceremonia que Consol Llu ha convocado para devolver la ballena al mar! Y cómo nos vais a encontrar?
-Tenemos un radar. Tu encárgate de visualizar el lugar ante el mar donde os vais a reunir para cantar.
-Ahora mismo lo publico, ya está decidido donde será.
-Bien, recordad situaros en círculo, entre todas vais a formar un radar. Nosotros no nos guiamos por google maps!

*

-Bienvenida a casa.
-No sé qué decir.
-No digas nada, escúchame a mi. Yo circulo y soy parte de las aguas que te conforman a ti. Algunas estan muy saturadas y otras son ligeras y claras…. ahora siente las aguas depositadas en cada una de tus células, siéntelas bien acolchadas entre sus sábanas, las membranas… sumérgete en sus diminutas olas… y… simplemente siente… mécete entre tus aguas como una criatura siendo abrazada…. hasta mañana!

*

-Buenos días mujer!
-Vaya, tu también? Las olas te han depositado en la playa al igual que la Ballena que llegó muerta cerca de la desembocadura del río Llobregat.
-Algunos de nosotros decidimos dejar la manada atrás, entonces nos dejamos llevar por las corrientes superficiales para que nos veáis. Cuando morimos en alta mar morimos siempre acompañados por los demás.
-Ah si?
-En aguas quietas, los delfines y ballenas formamos un círculo mientras el que muere desciende hasta el fondo del mar. Es así como honoramos el vínculo, ofreciéndole un círculo.
-Tu no pudiste ser despedido por tus compañeras?
-Nos dispersaron ciertas ondas catalépticas que taladraban nuestro institinto especular.
-Te referirás a algun radar de barco.
-Fue un gran impacto que me hizo zozobrar…había tragado plástico y al petar mi aparato auricular ya no pude coordinarme con las demás.
-Qué puedo hacer por ti?
-Formad un círculo, nada más.
-Pronto tendrá lugar la ceremonia vibratoria convocada por Consol Llu en la playa del Prat. Quieres participar? Haremos un círculo de despedida de la ballena que terminó expuesta a la entrada del zoo de Barcelona.
-Muchos querremos cantar con vosotros, dentro y fuera del mar. Gracias.
-Gracias a ti delfín por contestar, no sabía que formábais círculos para enterrar..
-Ah! Más que para enterrar son para ayudar a desterrar a otro lugar…
-Ya… por eso te puedo escuchar….
-Sigue la onda del mar, ella es el mayor radar!

*

LA BALLENA NOS HABLA:

Durante la primera ceremonia, la noche anterior al encuentro en la playa del Prat, se escuchó mi voz leyendo este mensaje, mi contribución al acto donde tantos hablaron y actuaron:

Les balenes varem decidir venir fins aquí, a la Terra, guiades per la nostra Estrella. Varem venir en munió atretes per aquesta dama tan bella, varem venir per aconseguir que les aigües d’aquesta esfera fossin prou netes, per acompanyar-la en el viatje de prendre consciència. Ella es preguntava: qui sóc?

També la Terra es com una nau que navega, Ella és sempre de viatje al voltant del Sol, girant per la galàxia… Les aigües cercàven consol: qui sóc? cap a on vaig? no en tinc prou!

Sentim que les aigües marines reben constantment missatges, informacions de tots els astres, del Sol, de les tetes de la Mare que porta el Dol, la nit galàctica és molt llarga, oi? Som a l’Alba d’un món nou! som aigua i prou!

Les aigues planetàries són el gran arxiu, reben constantment informació de tot allò que és viu. Rera el voraviu del camisó que du la gran Dama blava que acull tots els sers vius: animals, plantes, humans, muntanyes i platjes, rera el voraviu s’hi amaga un fil fet de llum i de sò que us manté units al fons de tot, a la gran explosió d’Amor que ho va crear tot.

Nosaltres el sostenim aquest fil, mai ens oblidem d’on venim, i el netejem i el pulim. Ho fem mitjançant les nostres cançons, els nostres sons regulen les vibracions, per sobre i per sota dels llansols de la vostra realitat material.

Cantem per recordar-vos qui sou i que, plegats, formem una sola llar. Som al servei dels humans, petits i grans, e tots els viatjers i especialment dels més assedegats. No estem pas separats, ballem plegats!

Us creieu diferents? Amb els vostres pensaments en feu garbells i, amb ells, feu grans desgavells…

Els sons que produïm poden ordre, posen fi al desastre que us veiem parir.

Gràcies als nostres cants molts de vosaltres recupereu el goig d’existir. No hi ha més a dir.

Només ens resta agraïr a la balena que va gosar apareixer morta prop d’aqui per ajuntar-vos avui, aqui.

La balena del Prat que us ha convocat ara, tot fent rotllana, segueix teixint filigranes blanques, blaves i daurades, per formar les membranes del vostre elixir, d’allò que us fa sentir i dir que sí, som vius!

Gràcies humans per assentir a la Vida que compartim aqui, gràcies gran Dama planetària per acollir els teus fills, els teus fils, plegats teixim la corda que et desperta cada matí. Mira sona així:

(dring! dring! driiing!)

Gràcies Consol, gràcies Lluna, gràcies Sol!